Encara que uns quants facin tots els esforços possibles per fer-nos creure que compartir és sinònim de robar i que és una activitat il·legal, al nostre país això no és així. Compartir arxius de música, pel·lícules o el que nosaltres volem a través d’Internet és tan legal com deixar-li un disc a un amic o agafar-lo prestat de la biblioteca, sempre i quan no se n’intenti treure un profit econòmic.
L’aMule és un programa d’ordinador que s’encarrega de fer del valor de compartir una activitat amigable i ràpida, que disposa d’una gran varietat d’arxius de tota classe, com pel·lícules o discs descatalogats. Les descàrregues i el P2P són l’oportunitat de gaudir d’aquestes obres amb una gran facilitat d’accés i gratuïtament. L’aMule és en català, està per GNU/Linux, Windows i Mac i es pot descarregar des de la pàgina web de Softcatalà.
Aquest programa és programari lliure. Això significa que qualsevol persona pot veure com està fet, modificar-ne el codi per adaptar-lo a les seves necessitats, compartir-lo amb els seus veïns i descarregar-lo d’Internet sense restriccions.
Article publicat al periòdic “La Bicicleta“, número 8 (novembre del 2009)
El que és una llàstima és que acabem arribant al maleït tema de sempre: les patents. S’hauria de canviar urgentment la llei sobre patents ja que no està gens bé utilitzar-les en els temes culturals. No té cap mena de sentit imposar restriccions en compartir música, pel·lícules o llibres. Que no es vol que la gent sigui intel·ligent i culta? Jo sóc del parer que el músics es guanyen la vida fent concerts (i no venent discos, on els diners van a parar a les discogràfiques) i els actors se la guanyen al cinema i al teatre (i no venent pel·lícules). Per això, es podríen anul·lar les patents sobre temes culturals, o si més no, limitar el temps de patent a un parell d’anys o alguna cosa així. D’aquesta manera, podríem fer servir l’aMule sense tenir aquella sensació que estem fent alguna cosa malament. Està clar que amb la cultura no s’hi pot jugar!
Hola Roger, molt bona reflexió la que fas. Tanmateix em ve la pregunta al cap sobre com es pot guanyar la vida un escriptor de llibres, fent conferències? Mmm és l’únic punt que em penja de la teva argumentació.
De totes maneres el que sí que és intolerable és que guanyi més qui es dedica a fer la tasca de comercialització que l’escriptor que es dedicar a fer la tasca creativa. En tot cas, un escriptor pot sempre guanyar-se els diners imprimint el llibre en un format còmode, bonic i portable, i al suprimir els mitjancers treure’l a un preu molt més atractiu on la gent, per la poca diferència entre imprimir-se el llibre i tenir-lo ja imprés, se’l comprarà ja imprés. També es podria descarregar el llibre per internet, i que hagis de fer un donatiu (des dels 0€ fins a quan es vulgui) Seria una mica com el que va fer Radiohead amb el seu últim disc, que permetia fer donacions per descarregar-lo d’internet. Al treure’s de sobre els intermediaris, van guanyar molt més diners que si l’haguessin venut en les tradicionals botigues de discos.
Hola Guillem. El que comentes sobre els llibres tens tota la raó. Tot i que molt pocs escriptors es poden guanyar la vida venent els seus llibres (a no ser que sigui un best seller, costa molt arribar a guanyar suficients diners ja que gran part del preu del llibre se’n va cap a la editorial), és cert que sense llicències li seria molt difícil obtenir beneficis ecònomics. Per això proposava solucions intermitges com les patent de pocs anys (un o dos, per tal que l’autor pogués rebre una certa quantitat de guanys), o fins i tot la solució que proposes tu (que no l’havia pensat, i és bona!): descarregar d’internet a canvi de donatius on es regonegui la feina feta. Segueixo pensant que la cosa de les patents ha de canviar, i com més aviat canviï millor!
Crec que el forat que trobes en l’argumentació del Roger no és realment tan important, ja que, a diferència de la música o el cine, el flux per internet dels llibres no és massa abundant degut a la incomoditat de llegir-los per internet o haver-los d’imprimir.
No dic que no n’hi hagi, però que no és tan extès. L’altre dia em volia descarregar un llibre que em feia falta i en vaig tenir déu i ajuda!
Per tant crec que el debat sobre les patents s’hauria de centrar més en el cine i la música, que són els dos grans gegants d’internet.
Teniu raó amb això de les patents que dieu. Seria un tema també per escriure’n un article. Jo sempre he pensat que el fet que hi hagin patents, avui en dia, és totalment injustificable, ja que tenir els drets d’explotació econòmics sobre una patent només podria tenir sentit si algú s’inventés des de zero una cosa totalment nova, però això avui en dia, i antigament també, no és així, ja que tothom sap que el coneixement es construeix sobre el coneixement previ, i qui digui el contrari és molt inocent.
De totes maneres, si que vec bé, com comenta el Roger, que una empresa tingui els drets exclusius d’explotació econòmica durant 6 mesos, per exemple, des de que comença a comercialitzar el producte, ja que l’aventatja competitiva que tindrà aquesta empresa sobre la resta en aquest temps, si ho sap aprofitar, serà enorme, i a l’hora permet a la humanitat beneficiar-se de la ciència, i no com ara, que el perióde d’exclusivitat de les patents ja volta als 75 anys en alguns països.
A més a més, cal recordar, com comenta l’Stallman en el seu llibre Free Software, Free Society (Programari Lliure, Societat Lliure, que les empreses més grans són les úniques que poden competir realment en una economia de patents, ja que les empreses grans se solen intercanviar patents entre elles, i les petites no hi poden competir. A més a més, una empresa gran, en el camp de les patents sobre el programari (quin disbarat no?), fiquem per cas, pot treure 7000 patents a l’any, i per tan, es poden intercanviar les patents amb una altra empresa competidora de la mateixa envergadura per no xafar-se mutuament, en canvi, una empresa petita, que només pugui treure 5 patents l’any, ja em direu que pot bescanviar, i molt menys, vendre i explotar les seves propies patents, sense haver de necessitar les patens que han desenvolupat les empreses grans.
Per tan, es un sistema que clarament només beneficia a les grans empreses transnacionals. A més a més, segons un estudi del govern australià, demostrava que el sistema de patents era nefast per l’evolució de la humanitat, i que si no fos pel benfici que en treuen les grans empreses, no tindria raó d’existir.
Les patents, tal i com estan plantejades actualment, només afavoreixen les grans empreses.
No voldria pas fer de troll en un assumpte que desperta tanta susceptibilitat com aquest, però em semble que la situació es complexe i que cal examinar bé cada cas sense generalitzar. En primer lloc cal saber que la propietat intel·lectual es un concepte molt ampli i sota règims legals diferents(no es el mateix una patent que un dret d’autor, que una denominació d’origen, etc,,,)
http://es.wikipedia.org/wiki/Propiedad_intelectual
En segon lloc no crec que es pugui simplificar dient que tota la propietat intel·lectual es dolenta i cal que desaparegui, de fet en moltes ocasions es molt útil, com a exemple la reacció de l’Estallman a les propostes del Partit Pirata suec
http://www.somgnu.cat/2009/07/27/com-afectaria-al-programari-lliure-la-politica-del-partit-pirata-suec/
Jo crec que la solució passa per una reforma completa dels sistemes legals de propietat intel·lectual i no pas per una desaparició d’aquest, sobre aquest tema recomano la lectura del llibre de Leassing Cultura Lliure
http://www.elastico.net/archives/001222.html