De totes maneres, si que vec bé, com comenta el Roger, que una empresa tingui els drets exclusius d’explotació econòmica durant 6 mesos, per exemple, des de que comença a comercialitzar el producte, ja que l’aventatja competitiva que tindrà aquesta empresa sobre la resta en aquest temps, si ho sap aprofitar, serà enorme, i a l’hora permet a la humanitat beneficiar-se de la ciència, i no com ara, que el perióde d’exclusivitat de les patents ja volta als 75 anys en alguns països.

A més a més, cal recordar, com comenta l’Stallman en el seu llibre Free Software, Free Society (Programari Lliure, Societat Lliure, que les empreses més grans són les úniques que poden competir realment en una economia de patents, ja que les empreses grans se solen intercanviar patents entre elles, i les petites no hi poden competir. A més a més, una empresa gran, en el camp de les patents sobre el programari (quin disbarat no?), fiquem per cas, pot treure 7000 patents a l’any, i per tan, es poden intercanviar les patents amb una altra empresa competidora de la mateixa envergadura per no xafar-se mutuament, en canvi, una empresa petita, que només pugui treure 5 patents l’any, ja em direu que pot bescanviar, i molt menys, vendre i explotar les seves propies patents, sense haver de necessitar les patens que han desenvolupat les empreses grans.

Per tan, es un sistema que clarament només beneficia a les grans empreses transnacionals. A més a més, segons un estudi del govern australià, demostrava que el sistema de patents era nefast per l’evolució de la humanitat, i que si no fos pel benfici que en treuen les grans empreses, no tindria raó d’existir.

No dic que no n’hi hagi, però que no és tan extès. L’altre dia em volia descarregar un llibre que em feia falta i en vaig tenir déu i ajuda!

Per tant crec que el debat sobre les patents s’hauria de centrar més en el cine i la música, que són els dos grans gegants d’internet.

De totes maneres el que sí que és intolerable és que guanyi més qui es dedica a fer la tasca de comercialització que l’escriptor que es dedicar a fer la tasca creativa. En tot cas, un escriptor pot sempre guanyar-se els diners imprimint el llibre en un format còmode, bonic i portable, i al suprimir els mitjancers treure’l a un preu molt més atractiu on la gent, per la poca diferència entre imprimir-se el llibre i tenir-lo ja imprés, se’l comprarà ja imprés. També es podria descarregar el llibre per internet, i que hagis de fer un donatiu (des dels 0€ fins a quan es vulgui) Seria una mica com el que va fer Radiohead amb el seu últim disc, que permetia fer donacions per descarregar-lo d’internet. Al treure’s de sobre els intermediaris, van guanyar molt més diners que si l’haguessin venut en les tradicionals botigues de discos.